facebook
twitter
  • Inicio
  • Servicio de Geriatria
    • Presentación
    • ¿Qué es la Geriatría?
    • Misión, visión y valores
  • Unidades
    • Unidad de Media Estancia (UME)
    • Unidad de Geriatría de Agudos (UGA)
    • Unidad de Cuidados Paliativos (UCP)
    • Hospitales de Día / Programa GERICOM
    • Unidad de Valoración Geriátrica Integral Ambulatoria (AIA)
    • Equipo de Soporte Hospitalario (UFISS)
    • Unidad de Geriatría Urgencias (Unidad de Frágiles)
    • Unidad de Subagudos (SUB)
  • El Equipo
  • Docencia
    • Formación especializada
    • Journal Club Geriatría HGG
    • Formación Pregrado
    • Scoop.it Medical Education Geriatría
  • Investigación e Innovación
    • Proyectos de investigación
    • Publicaciones científicas
    • Convenios y premios
  • Contacto
  • Blog
  • interRAI

14 Març, Dia Mundial del Delirium

13 març 2018
by Sergio Ariño-Blasco
atención centrada en la persona, cronicidad, delirium, envejecimiento, fragilidad, geriatria
0 Comment

 

 

Dra. Elena Barranco, Unitat de Psiocogeriatria, Servei de Geriatría HGG.

El delirium és un trastorn agut de l’atenció i de les funcions cognitives de base orgànica i evolució fluctuant. Es tracta d’una síndrome geriàtrica molt comú i prevalent en ancians hospitalitzats i que confereix mal resultats en salut tan a curt com a llarg plaç. Les dades disponibles refereixen una prevalença de fins el 35% dels ancians ingressats que pot arribar al 70% dels pacients en cures intensives.

Com a tota síndrome geriàtrica la seva aparició respon a múltiples etiologies i pot ser la manifestació clínica (a vegades la única) d’un problema greu de salut.

La possibilitat de desenvolupar delirium davant de qualsevol problema de salut (factors precipitants) depend de la vulnerabilitat del pacient que confereixen els factors predisponents. Entre els factors predisponents es descriuen dèficits visuals, la severitat de la malaltia, la presència de deteriorament cognitiu i tenir la funció renal alterada. De fet estar diagnosticat de demència és el factor predisponent més important per presentar delirium amb desencadenants més lleus. Entre els desencadenants més importants serien infeccions ocultes , fàrmacs, immobilització, problemes cardiorrespiratoris o problemes neurològics.

El primer pas és la detecció diagnòstica que hem de fer davant de qualsevol canvi sobtat en l’estat mental del pacient. Es recomana fer servir un algoritme diagnòstic com el CAM (Confusion Assessment Method). Pel diagnòstic hem de corroborar un inici agut i curs fluctuant en un pacient inatent que pot presentar a més a més desorganització del pensament i/o alteració del nivell de conciència.

Un cop diagnosticat cal detectar i tractar els factors desencadenants que contribueixen i la causa etiològica que l’ha provocat. El maneig no farmacològic inclou la recuperació de les rutines, la mobilització precoç i assegurar una alimentació i hidratació adequades així com evitar l’ús de sondes o cateters innecessaris. Cal revisar la pauta de tractament farmacològic del pacient i retirar aquells medicaments que poden estar implicats com els que tenen una acció anticolinèrgica.

Alguns pacients presenten quadres d’agitació greus que comprometen la seva seguretat i impedeixen un abordatge correcte. En aquest cas estan indicats els neurolèptics com a tractament simptomàtic, sempre en les dosis més baixes possibles i durant el menor temps possible.

Els pacients amb delirium tenen pitjors resultats en salut, un temps d’estada a l’hospital més llarg, més consum de recursos, més mortalitat i més institucionalització. A llarg plaç, cada cop hi ha més estudis que relacionen el delirium amb la progressió a deteriorament cognitiu i demència.

Una actitud proactiva i intervencions multifactorials interdisciplinars (i la interconsulta a geriatria) han demostrat la reducció en incidència, severitat i duración.

About the Author
Social Share
  • google-share

Leave a Reply Cancel·la les respostes

*
*

captcha *

Entradas recientes

  • ORTOGERIATRIA
  • Geriatría Líquida II
  • Quieres marcar la diferencia?
  • “Un buen médico y un médico bueno”
  • A TALE OF TWO CRISIS. HISTORIA DE DOS CRISIS National Health Service y Servei Catala de la Salut? Perspectiva desde la Geriatría

Archivos

  • maig 2025
  • febrer 2025
  • agost 2024
  • maig 2023
  • febrer 2023
  • maig 2022
  • febrer 2022
  • juliol 2021
  • maig 2021
  • març 2021
  • agost 2020
  • juny 2020
  • maig 2020
  • febrer 2020
  • gener 2020
  • desembre 2019
  • juliol 2019
  • maig 2019
  • abril 2019
  • febrer 2019
  • gener 2019
  • desembre 2018
  • novembre 2018
  • juliol 2018
  • maig 2018
  • març 2018
  • febrer 2018
  • gener 2018
  • desembre 2017
  • novembre 2017
  • octubre 2017
  • juny 2017
  • maig 2017
  • març 2017
  • febrer 2017
  • desembre 2016
  • novembre 2016
  • juliol 2016
  • juny 2016
  • maig 2016
  • abril 2016
  • març 2016
  • febrer 2016
  • gener 2016
  • desembre 2015

Categorías

  • Docencia
  • General
  • Journal Club
  • Sesiones Formación Continuada
  • UGA

Etiquetas

Actividad asistencial Activitat assistencial ACxFA arrítmia atención centrada en la persona cardiologia Casos Clínicos criteris de Beers cronicidad cuidados paliativos enfermedades infecciosas envejecimiento Estenosis de canal lumbar FA fibrilación auricular final de vida fragilidad geriatria hipodermoclisis home care program hospital a domicilio insuficiencia cardíaca LET Limite del esfuerzo terapéutico malalties infeccioses marcapasos MIR Geriatría multimorbilidad nosocomial paliativos polifarmàcia RAI residentes sepsis Servicio Geriatría sindromes geriátricos telemedicina toma de decisiones via subcutània Video para MIR Geriatría 2016 Video Servicio VIH VINCAT vías alternativas vía subcutánea

Esta obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial 4.0 Internacional.

Política de privacitat
© 2015. Servei de Geriatria. Fundació Hospital Asil de Granollers.